QUÉ HA SIDO REALMENTE EXCEPCIONAL?

excepcional

1 adj. [LC] Que fa excepció, que no és comú. És un cas excepcional.
2 adj. [LC] Que és superior al terme mitjà. Un home excepcional. Un artista excepcional.

excepcionalitat

f. [LC] Qualitat d’excepcional.

excepció

1 1 f. [LC] Acció d’exceptuar o d’excloure; l’efecte.
1 2 f. [LC] Allò que és exceptuat.
1 3 [LC] a excepció de loc. prep. Llevat².
1 4 [LC] per excepció loc. adv. Excepcionalment.
2 f. [DR] Títol o motiu jurídic que al·lega el demandat en oposició a l’acció plantejada pel demandant.

excepcionalitat

f. [LC] Qualitat d’excepcional.

excepcional

1. adj. Que constituye excepción de la regla común.

2. adj. Que se aparta de lo ordinario, o que ocurre rara vez.

excepción

Del lat. exceptio, -ōnis.

1. f. Acción y efecto de exceptuar.

2. f. Cosa que se aparta de la regla o condición general de las demás de su especie.

3. f. Der. Título o motivo jurídico que el demandado alega para hacer ineficaz la acción del demandante; como el pago de la deuda, la prescripción del dominio, etc.

DESAPARICIÓN DE LOS CUERPOS