recíproco, ca
Del lat. reciprŏcus.
1. adj. Igual en la correspondencia de uno a otro.
2. adj. Gram. Dicho de un pronombre o una expresión pronominal con referente plural: Que tiene como antecedente otros argumentos del mismo predicado en una situación en la que se expresan relaciones mutuas.
3. adj. Gram. Dicho de un verbo, generalmente pronominal: Que se usa con interpretación recíproca; p. ej., llevarse en Los hermanos deben llevarse bien.
4. adj. Gram. Dicho de una oración: Que contiene un pronombre o una expresión pronominal recíprocos; p. ej., Solo nos escribíamos ocasionalmente.
correspondencia
1. f. Acción y efecto de corresponder o corresponderse.
2. f. Trato que tienen entre sí los comerciantes sobre sus negocios.
3. f. correo (‖ conjunto de cartas que se despachan o reciben).
4. f. Relación que realmente existe o convencionalmente se establece entre los elementos de distintos conjuntos o colecciones.
5. f. Relación entre términos de distintas series o sistemas que tienen en cada uno igual significado, caracteres o función.
6. f. sinonimia.
7. f. Comunicación entre habitaciones, estancias, ámbitos o líneas de metro.
corresponder
De co- y responder.
1. intr. Pagar con igualdad, relativa o proporcionalmente, afectos, beneficios o agasajos. U. t. c. tr.
2. intr. Tocar o pertenecer.
3. intr. Dicho de una cosa: Tener proporción con otra. U. t. c. prnl.
4. intr. Dicho de un elemento de un conjunto, colección, serie o sistema: Tener relación, realmente existente o convencionalmente establecida, con un elemento de otro.
5. prnl. Dicho de dos o más personas: Comunicarse por escrito.
6. prnl. Atenderse y amarse recíprocamente.
7. prnl. Dicho de una habitación, una estancia o un ámbito: Comunicarse con otro.
interdependencia
1. f. Dependencia recíproca
relación
Del lat. relatio, -ōnis.
1. f. Exposición que se hace de un hecho.
2. f. Conexión, correspondencia de algo con otra cosa.
3. f. Conexión, correspondencia, trato, comunicación de alguien con otra persona. U. m. en pl. Relaciones de parentesco, de amistad, amorosas, comerciales.
4. f. Trato de carácter amoroso. U. m. en pl. Tienen relaciones desde hace tiempo.
5. f. Lista de nombres o elementos de cualquier clase.
6. f. Informe que generalmente se hace por escrito, y se presenta ante una autoridad.
7. f. En el poema dramático, trozo largo que dice un personaje, para contar o narrar algo.
8. f. Gram. Conexión o enlace entre dos términos de una misma oración; p. ej., en la frase amor de madre hay una relación gramatical cuyos dos términos son las voces amor y madre.
9. f. Mat. Resultado de comparar dos cantidades expresadas en números.
10. f. Arg. y Ur. En diversos bailes tradicionales, copla que se dicen los integrantes de las parejas.
11. f. pl. Conocidos o amigos influyentes. Sin relaciones no se puede triunfar en esa profesión.
exposición
Del lat. expositio, -ōnis.
1. f. Acción y efecto de exponer.
2. f. Explicación de un tema o asunto por escrito o de palabra.
3. f. Presentación pública de artículos de la industria o de las artes y las ciencias con fines comerciales o culturales.
4. f. Conjunto de artículos de una exposición pública.
5. f. Conjunto de las noticias dadas en las obras épicas, dramáticas y novelescas, acerca de los antecedentes o causas de la acción.
6. f. Situación de un objeto en relación con los puntos cardinales del horizonte. La plantación frutal tiene exposición norte.
7. f. Acción de exponer a la luz una placa fotográfica o un papel sensible durante cierto tiempo para que se impresione.
8. f. Acción de exponer a los efectos de ciertos agentes, como el sol, los rayos X, etc.
9. f. Der. Parte central de un escrito, que se dirige a una autoridad administrativa o judicial, pidiendo o reclamando algo.
10. f. Mús. En ciertas formas musicales, parte inicial de una composición en la que se presentan el tema o los temas que han de repetirse o desarrollarse después.
conexión
Del lat. connexio, -ōnis.
1. f. Enlace, atadura, trabazón, concatenación de una cosa con otra.
2. f. Acción y efecto de conectar.
3. f. Punto donde se realiza el enlace entre aparatos o sistemas.
4. f. pl. Amistades, mancomunidad de ideas o de intereses.
enlace
1. m. Acción de enlazar.
2. m. Unión, conexión de algo con otra cosa.
3. m. Conjunto de dos o más letras bordadas o grabadas en objetos de uso normal, generalmente las iniciales de los nombres de los propietarios.
4. m. En los trenes, empalme.
5. m. Casamiento o boda.
6. m. Inform. Secuencia de caracteres que se utiliza como dirección para acceder a información adicional en un mismo o distinto servidor.
7. m. Quím. Unión de dos átomos en un compuesto químico.
8. m. y f. Persona que establece o mantiene relación entre otras, especialmente dentro de alguna organización.
exponer
Del lat. exponĕre.
Conjug. c. poner; part. irreg. expuesto.
1. tr. Presentar algo para que sea visto. U. t. c. intr.
2. tr. Manifestar o dar a conocer algo.
3. tr. Declarar, interpretar, explicar el sentido genuino de una palabra, texto o doctrina que puede tener varios o es difícil de entender.
4. tr. Colocar a alguien o algo para que reciba la acción de un agente. Lo expusieron a radiaciones. U. t. c. prnl.
5. tr. Poner algo o a alguien en situación de sufrir daño o perjuicio. U. t. c. prnl.
6. tr. Abandonar a un niño recién nacido a la puerta de una iglesia, o de una casa, o en un lugar público.
7. tr. Someter una placa fotográfica o un papel sensible a la acción de la luz para que se impresione.
dependencia
De dependiente.
1. f. Subordinación a un poder.
2. f. Relación de origen o conexión.
3. f. Sección o colectividad subordinada a un poder.
4. f. Oficina pública o privada, dependiente de otra superior.
5. f. En un comercio, conjunto de dependientes.
6. f. Cada habitación o espacio de una casa o edificio.
7. f. Situación de una persona que no puede valerse por sí misma.
8. f. Necesidad compulsiva de alguna sustancia, como alcohol, tabaco o drogas, para experimentar sus efectos o calmar el malestar producido por su privación.
9. f. desus. Negocio, encargo, asunto.
subordinación
Del b. lat. subordinatio, -onis.
1. f. Sujeción a la orden, mando o dominio de alguien.
2. f. Gram. Acción y efecto de subordinar o subordinarse.
poder1
Del lat. vulg. *potēre, creado sobre ciertas formas del verbo lat. posse 'poder1', como potes 'puedes', potĕram 'podía', potuisti 'pudiste', etc.
Conjug. modelo. ◆ U. solo en 3.ª pers. en acep. 6.
1. tr. Tener expedita la facultad o potencia de hacer algo.
2. tr. Tener facilidad, tiempo o lugar de hacer algo. U. m. con neg.
3. tr. coloq. Tener más fuerza que alguien, vencerlo luchando cuerpo a cuerpo. Puedo a Roberto.
4. intr. Ser más fuerte que alguien, ser capaz de vencerlo. No pudo con su rival.
5. intr. Aguantar o soportar algo o a alguien que producen rechazo. U. con el verbo en forma negativa. No puedo con sus impertinencias.
6. intr. Ser contingente o posible que suceda algo. Puede que llueva mañana.
valer1
Del lat. valēre 'ser fuerte', 'estar sano', 'tener tal o cual valor'.
Conjug. modelo actual.
1. tr. Amparar, proteger, patrocinar.
2. tr. Producir, dar ganancias o interés. U. t. en sent. fig. La tardanza me valió un gran disgusto.
3. tr. En números y cuentas, montar, sumar o importar.
4. tr. Dicho de una cosa: Tener un precio determinado para la compra o la venta.
5. tr. Dicho de una cosa: Equivaler a otra en número, significación o aprecio. Una nota blanca vale dos negras. U. t. c. intr.
6. intr. Ser de naturaleza, o tener alguna calidad, que merezca aprecio y estimación.
7. intr. Dicho de una cosa: Tener vigencia. Este pasaporte no vale; está caducado.
8. intr. Dicho de una moneda: Correr o pasar.
9. intr. Dicho de una cosa: Ser útil para realizar cierta función. Esta caja vale para guardar muchas cosas.
10. intr. Dicho de una cosa: Prevalecer en oposición de otra. Valió el parecer del rey.
11. intr. Dicho de una cosa: Ser o servir de defensa o amparo. No le valdrá conmigo el parentesco. ¡No hay excusa que valga!
12. intr. Tener la fuerza o valor que se requiere para la subsistencia o firmeza de algún efecto. Este sorteo que vamos a hacer no vale; es como ensayo.
13. intr. Incluir en sí equivalentemente las calidades de otra cosa. Esta razón vale por muchas.
14. intr. desus. Tener cabida, aceptación o autoridad con alguien.
15. intr. desus. Dicho de una persona: Tener poder, autoridad o fuerza.
16. prnl. Usar algo con tiempo y ocasión, o servirse últimamente de ello. Valerse de una herramienta.
17. prnl. Recurrir al favor o interposición de alguien para un intento. Valerse de un amigo.
18. prnl. Dicho de una persona: Tener capacidad para cuidarse por sí misma. Mi abuelo todavía se vale muy bien.
9. f. desus. Negocio, encargo, asunto.
habitación
Del lat. habitatǐo, -ōnis.
1. f. Acción y efecto de habitar.
2. f. Lugar destinado a vivienda.
3. f. En una vivienda, cada uno de los espacios entre tabiques destinados a dormir, comer, etc.
4. f. dormitorio.
5. f. Der. Servidumbre personal cuyo poseedor tiene facultad de ocupar en casa ajena las piezas necesarias para sí y para su familia, sin poder arrendar ni traspasar por ningún título este derecho.
6. f. Ecol. hábitat.
habitar
Del lat. habitāre.
1. tr. Vivir, morar. U. t. c. intr.
morar
Del lat. morāri.
1. intr. cult. Habitar o residir habitualmente en un lugar. U. t. en sent. fig.
residir
Del lat. residēre.
1. intr. Estar establecido en un lugar.
2. intr. Dicho de una persona: Asistir personalmente en determinado lugar por razón de su empleo, dignidad o beneficio, ejerciéndolo.
3. intr. Dicho de algo inmaterial, como un derecho, una facultad, etc.: Estar en una persona.
4. intr. Dicho del quid de aquello de que se trata: Estar o radicar en un punto o en una cosa.
vivir1
Del lat. vivĕre.
1. intr. Tener vida.
2. intr. Durar con vida.
3. intr. Dicho de una cosa: durar.
4. intr. Pasar y mantener la vida. Francisco tiene con qué vivir. Vivo de mi trabajo.
5. intr. Habitar o morar en un lugar o país. U. t. c. tr.
6. intr. Obrar siguiendo algún tenor o modo en las acciones, en cuanto miran a la razón o a la ley.
7. intr. Mantenerse o durar en la fama o en la memoria después de muerto.
8. intr. Acomodarse a las circunstancias o aprovecharlas para lograr sus propias conveniencias. Enseñar a vivir. Saber vivir.
9. intr. Estar presente o perdurar en la memoria, en la voluntad o en la consideración. Sus palabras viven en nuestros corazones. Su recuerdo vivirá en nosotros.
10. intr. estar (‖ permanecer con cierta estabilidad). Vivir descuidado. Vivir ignorante de algo.
11. tr. Sentir o experimentar la impresión producida por algún hecho o acaecimiento. Hemos vivido momentos de inquietud. Todas sus alegrías y sus penas las vivimos nosotros.
dormitorio
Del lat. dormitorium.
1. m. En una vivienda, habitación destinada para dormir.
2. m. Mobiliario de un dormitorio. Un dormitorio de estilo moderno.
hábitat
Del lat. habĭtat, 3.ª pers. de sing. del pres. de indic. de habitāre 'habitar'.
1. m. Ecol. Lugar de condiciones apropiadas para que viva un organismo, especie o comunidad animal o vegetal.
2. m. Ambiente particularmente adecuado a los gustos y necesidades personales de alguien.
3. m. Urb. Espacio construido en el que vive el hombre.
construir
Del lat. construĕre.
Conjug. modelo.
1. tr. Hacer de nueva planta una obra de arquitectura o ingeniería, un monumento o en general cualquier obra pública.
2. tr. Hacer algo utilizando los elementos adecuados.
3. tr. En las antiguas escuelas de gramática, disponer las palabras latinas o griegas según el orden normal en español a fin de facilitar la traducción.
4. tr. Gram. Formar un enunciado, generalmente una oración, ordenando las palabras con arreglo a las leyes de la gramática.
adecuado, da
Del part. de adecuar.
1. adj. Apropiado para alguien o algo. Adecuado a las normas. Adecuado para ella.
apropiado, da
Del part. de apropiar.
1. adj. Ajustado y conforme a las condiciones o a las necesidades de alguien o de algo. Apropiado para ti. Apropiada a su edad.
necesidad
Del lat. necessĭtas, -ātis.
1. f. Impulso irresistible que hace que las causas obren infaliblemente en cierto sentido.
2. f. Aquello a lo cual es imposible sustraerse, faltar o resistir.
3. f. Carencia de las cosas que son menester para la conservación de la vida.
4. f. Falta continuada de alimento que hace desfallecer.
5. f. Peligro o riesgo ante el cual se precisa auxilio urgente.
6. f. Evacuación corporal de orina o excrementos. U. m. en pl.
i amb tot això que vull dir?
el diccionari és una eina més i personalment fer derives de definicions m'ajuda a ordenar les idees que ja tinc al cap. perquè el llenguatge és estructura, límits i poder.
amb aquesta deriva trobo coses que ja tenia al cap.
Interdependèncias em trasllada directament a aquesta necessitat de construir en col·lectiu que portem desenvolupant al llarg del curs. Un curs que s'inicia amb la voluntat de convertir l'aula amb un dispositiu d'aprenentatge col·lectiu.
Però llavors que implica realment això? interdependencias remet a una necessitat de reciprocitat, d'una correspondència amb un mínim de dues parts. Però com cal estructurar aquest diàleg? quines necessitats presenta?
Ens situem en un espai de 16 subjectes polítics amb totes les seves multiplicitats d'identitats cadascú, 2 d'aquest tenen el rol de professorat la resta estudiantat. A més ens inserim en un context complex, excepcional?, on les trobades es duen a terme a través d'una pantalla i un grapat d'impulsos elèctrics. En un context acadèmic ja construït amb l'expectativa de ser resignificat.
Inserits en d'institució busquem aquelles premisses que ens permetin defugir de la individualització i objectivació dels nostres cossos. Ens entenem dins la nostra complexitat i assumim la col·lectivitat amb la que està construïda. d'aquest manera, deixem travessar el nostre objectiu per la necessitat d'aprofitar tot el que això comporta. És a dir, ens veiem construïts i construïm en col·lectiu.
Ens n'adonem al llarg de l'experiència del curs com n'és de necessari un espai d'horitzontalitat on siguem conscients de les nostres posicions de poder i les disposem a favor de neutralitzar-les; on a l'aula no entrarà una voluntat de consumir veritats d'aquell qui les sap sinó una de construir reflexions en comú; i per tant, on no entraran éssers únicament racionals a favor de generar un resultat acadèmic objectiu, sinó que el rebutjarà com a fals i tindrà voluntat d'accedir-hi amb totes les seves realitats i prendre consciencia de les de les companyes. així doncs, un espai on també s'assumiran les nostres emocions i tindran cabuda les nostres experiències. Per tant, no només parlarem d'un espai necessàriament horitzontal sinó també necessàriament amb les cures al centre.
I es clar que tot el que es diu persegueix utopies,potser no tant llunyanes però utopies al cap i a la fi. I es que tot l'esmentat necessita d'un punt de partida comú i aquest comú l'ha de garantir el col·lectiu mateix. Cal assegurar-se que tothom enten i desitja construir l'espai amb unes bases compartides , crec que només així trobarem una voluntat col·lectiva a l'hora de construir que entengui les nostres diferencies i dongui espai als punts d'encontre o de comunió.
Per això es fonamental deslliurar-nos dels rols professore-alumne, entendre que podem aportar des del bagatge personal de cadascúne, més o menys extens en diferents àrees, i exercir tots de guia partint de propostes i treballant-les entre totes.
I es ben curiós com fent aquesta deriva en dues direccions, dependència i reciprocitat trobem un lloc comú, l'habitació.
I penso en com aquestes vivències precisament, són les que ens duran a construir la nostra "habitació". Un espai on fer habitar les nostres subjectivitats, on més enllà de ser únics no som pas éssers individuals, on viure el coneixement des de l'experiència, on fer residir les nostres idees, establir relacions, un espai adequat que respongui a les nostres necessitats i ens permeti construir coneixement col·lectiu. Un espai que no tingui per centre la productivitat, que sigui primer espai de trobada segur i que permeti el descans i el fluir de les nostres subjectivitats.
- trobar un espai i fer-lo teu
- la casa derruïda (deconstruir per construir com a cicle)
-la potencia que resideix en fer les coses des de la tendresa i no des de la competitivitat i la productivitat. la potencia de cuidar-nos en un sistema que ens aïlla, numera i classifica.
- garantir l'escolta i l'expressivitat de manera indisciplinar que inclogui la diversitat de llenguatges i la seva utilització.
-Abordem la reformulació dels rols de poder, qüestions com l'autoria o --- .
- on més enllà de ser únics no som pas éssers individuals
- defensa de
- el que diferencia el professor de l'estudiant
- les ressonancies colaboren a construir un discurs comu
- somos constructos colectivos todo lo que hacemos es colectivo, asumir la colectividad y aprovechar lo que esto conlleva
- entendre que som subjectes multiples i emocionals per aixo parlem de cures
- construir en colectiu des del compartir resonancies
- trobar un espai i fer-lo teu (safe zone)
- la casa derruida
- una habitación propia
- cures, construïr xarxes
Com hem creat una safe zone? Per què s'ha convertit en una safe zone quan els profes desapareixen?
- presencialitat
- text - debat sobre el text: dialogar sobre textos amb una teoria més acadèmica i queixar-nos de BBAA
- Primers treballs en petit grup
- excepcionalitat
- autogestió
Com de difícil és eliminar els rols de poder i jerarquies tot i tenir la voluntat de? Deconstrucció
Com generar un espai de col·lectiu real de manera online
Què som fora de classe? Què passa quan ho compartim dins l'àmbit acadèmic? Què passa quan ens preguntem com estem?
Com arribar a la col·lectivitat? Deconstruir i construir?
Què fem amb la presència i no presència? Diferents tipus de compromís
Productivitat i eficàcia significa individualitat?
Laia brainstorming:
El moment on t'adones que ets un subjecte col·lectiu et carregues el geni artista productiu. Autories i el que construïm, no explotem la col·lectivitat. Com generar un dispositiu d'aprenentatge col·lectiu es ser-ne conscient, l'assumeix i l'aprofita.
Moderneo (Sistema neoliberal jsjs) acepto pero no mucho. Paper de l'ego.
Pandemia
Com adoptem discursives sense profunditzar?
DEFENSA D'UN FUNCIONAMENT HORITZONAL DINS L'AULA
Quina és la nostra idea i fins on hem arribat?
- Experiència (actes, missatge de wa)
Què passa quan desaparèixen els professors? Què diferencia el professor de l'estudiant?
- El nostre procés
- Jerarquies
- Assertivitat i bagatge (no sé com s'escriu?)
Esdevenir un col·lectiu: Podem ser un col·lectiu sense les cures?
- Safe zone: Una habitación propia
- Multiplicitat: Qui som? Identitat fluida, constructe col·lectiu atravessat per multiplicitat de realitats: Realitat múltiple. Tot el que fas forma part d'aquest constructe col·lectiu
- Privilegis
- Online
Deconstruir per construir: Les teves ressonàncies colaboren a construir un discurs comú
- Procés de treball emprat
Anna brainstorming:
DEFENSA D'UN FUNCIONAMENT HORITZONAL DINS L'AULA
Quina és la nostra idea i fins on hem arribat?
- Experiència (actes, missatge de wa)
En primer lloc, partim de l'experiència anterior. Majoritàriament, les experiències viscudes dins ambients acadèmics no es distingeixen per la seva horitzontalitat sinó que prenen un caire més piramidal, on hi ha una jerarquia establerta que no trontolla. Aleshores, a què ens referim quan parlem d'horitzontalitat? Es tracta de deixar de sacralitzar la figura del professorat i convertir-lo en un igual. De convertir l'espai de la classe ja no en una TED talk del mestre, sinó en una conversa bilateral, atravessada per un pla d'honestitat i igualtat. Es tracta d'habitar i conformar un espai, de col·laborar-hi activament. Establir un compromís i unes cures.
De sobte, després de molts mesos sense trepitjar la universitat, aquell punt comú que ens uneix, al setembre ens reunim tots en una aula: sense gairebé coneixèr-nos entre nosaltres, coartats, fins i tot. Això va durar molt poc, al cap de dues setmanes, aproximadament, ja ens havien tornat a cancel·lar la presencialitat i tornavem a fer les classes de forma virtual. Acabavem de coneixèr-nos, estavem començant a establir unes dinàmiques més horitzontals, de generar conversa, i ens vam trobar amb aquest impediment. Va ser un nou punt de partida. Establir converses, debats, referents, ressonàncies. Investigar a partir d'una experiència col·lectiva, compartir-ho. Deixar enrere l'autoria de les idees, formar un discurs mutant, obert, col·lectiu i potser una mica dispers i tot. Per arribar a aquest punt vam tardar. Trencar jerarquies, establir un espai de confiança i comprometre's, son fets que comporten una constància, un treball, una presencia (que no té perquè una presencialitat), una involucració. Un posar de la nostra part.
Aquest projecte, que ja s'escapa dels límits acadèmics, suposa una horitzontalitat total. Vam començar les vacances amb un esquelet buit, amb un guió bastant minço i amb el pensament al cap, que el que ens haviem proposat, era inabarcable. Llavors, ens va tocar a totes nosaltres. Lluny de l'espai acadèmic, vam assumir totes un pla de compromís, cadascuna al nivell que va poder, i va posar de la seva part. Vam assumir rols completament assamblearis i hem aconseguit crear un treball completament col·lectiu, on les ressonàncies de cadascú ajuden a crear un discurs comú, les respostes s'entrellacen amb el text, conformant una veu plural, comuna i que col·loca a la mateixa posició la diversitat de veus.
Però, com arribem a crear aquesta safe zone? Tenir la voluntat de fer una cosa, suposa fer-la? Quan buscàvem trencar jerarquies, realment les hem trencat? Per quins mètodes hem passat, i com hem arribat a l'assemblea? Trencar amb les jerarquies i els rols de poder que s’estableixen en un grup és un procés complicat de deconstrucció constant, ja que hi entra el factor cultural i polític. Les jerarquies s’estableixen per poder tenir un control sobre la població i assenyalar una sumissió encadenada, tal com la cadena tròfica, on el peix gran es menja el peix petit. En el nostre cas, no dista d’aquesta cadena i, tot i establir uns codis i una justícia que des del punt de vista burocràtic i sobre paper ens posa en un pla igualitari a totes les persones, establim aquests rols i jerarquies per marcar un ordre i no sumir-nos en un suposadament caos. Arribats a aquest punt ens hauriem de plantejar si la dicotomia entre el bé i el mal, així com totes aquelles que l’envolten, no ve atravessada pel factor cultural i la vida en societat que experimentem com a éssers humans, i les fronteres que separen les dicotomies que ens envolten potser tenen unes fronteres molt més difuses del que ens semblava de manera inicial.
Per tant, amb tot això volem remarcar que només el simple fet de plantejar-se allò implantejable, és a dir, totes aquelles construccions socials que donem per fetes i que ens acompanyen des d’un context socialitzat i amb uns fonaments que s’escapen de la línia temporal que vivim. Altrament, això ens duu al punt de partida que, la dicotomia entre individu i col·lectiu, que ens ha perseguit durant l’assignatura d’IBA i ens ha fet plantejar tot el viscut anteriorment, també es difón. Amb això volem dir que, el moment on un individu s’adona que és un subjecte col·lectiu, és a dir, que és conformat per una sèrie de vivències, elements, experiències, cercles i socialitzacions, el concepte d’individualitat i d’autoria s’esquerden i perden el sentit. És a dir, es tracta d’assumir aquesta col·lectivitat, com a un dispositiu d’aprenentatge viu, mutant i plural. Ja no es tracta només de ser productius, eficaços i consumibles, sinó de traçar recorreguts que puguin trobar-se, confluir, separar-se. Teixir xarxes, trencar fronteres, obrir pas a la col·lectivitat i l’horitzontalitat. I com creem aquesta xarxa? A partir de les cures.
Com hem creat una safe zone? Per què s'ha convertit en una safe zone quan els profes desapareixen?
- presencialitat
- text - debat sobre el text: dialogar sobre textos amb una teoria més acadèmica i queixar-nos de BBAA
- Primers treballs en petit grup
- excepcionalitat
- autogestió
Com de difícil és eliminar els rols de poder i jerarquies tot i tenir la voluntat de? Deconstrucció
Com generar un espai de col·lectiu real de manera online
Què som fora de classe? Què passa quan ho compartim dins l'àmbit acadèmic? Què passa quan ens preguntem com estem?
Com arribar a la col·lectivitat? Deconstruir i construir?
Què fem amb la presència i no presència? Diferents tipus de compromís
Productivitat i eficàcia significa individualitat?
Laia brainstorming:
El moment on t'adones que ets un subjecte col·lectiu et carregues el geni artista productiu. Autories i el que construïm, no explotem la col·lectivitat. Com generar un dispositiu d'aprenentatge col·lectiu es ser-ne conscient, l'assumeix i l'aprofita.
Moderneo (Sistema neoliberal jsjs) acepto pero no mucho. Paper de l'ego.
Pandemia
Com adoptem discursives sense profunditzar?
DEFENSA D'UN FUNCIONAMENT HORITZONAL DINS L'AULA
Quina és la nostra idea i fins on hem arribat?
- Experiència (actes, missatge de wa)
Què passa quan desaparèixen els professors? Què diferencia el professor de l'estudiant?
- El nostre procés
- Jerarquies
- Assertivitat i bagatge (no sé com s'escriu?)
Esdevenir un col·lectiu: Podem ser un col·lectiu sense les cures?
- Safe zone: Una habitación propia
- Multiplicitat: Qui som? Identitat fluida, constructe col·lectiu atravessat per multiplicitat de realitats: Realitat múltiple. Tot el que fas forma part d'aquest constructe col·lectiu
- Privilegis
- Online
Deconstruir per construir: Les teves ressonàncies colaboren a construir un discurs comú
- Procés de treball emprat
laia <3 estan sortint coses q duen a moltes altres coses i que tenen bastant interès i correlació actually